la remor persisteix… i jo no sé què fer… si tirar cap a l’esquerra o anar cap a la dreta, si donar una voltereta o beure de l’aixeta, cada dia al de matí canta el gall quiquiriquí i la gent mig adormida es desperta de seguida per anar a collir figues, dit i fet i aquí mateix no busquis tres peus al gat, conta bé que dotze hi són, tan si les trobes com si no.
Així doncs ens quedem on erem perquè no volem pols i no anem a l’era, però qui no arrisca no pisca, doncs contra la mandra bon cop de bastó! Som-hi doncs a caminar, no val a badar, val més arribar alhora que a l’hora, mal amagat és mal que no té cura i en el cor trencat, la veritat més dura
//les dues frases finals són d’enric casasses, la resta… uhm…
